Pepa Guardiola

1.- Pepa   Viu i treballa a Xàbia (La Marina Alta), la "terreta" que la va veure nàixer, "la que estira molt i més si té per companya inseparable la mar". Com que necessita veure-la cada matí, treballa "en una escola on l'olor del Mediterrani es mescla amb la dels llibres i la dels xiquets i xiquetes", li encanta ser mestra!. A més s'encarrega de la biblioteca i de les noves tecnologies.

No tingué mal començament: 2a de sis germans.

Contar contes formava part de les seues vides. Açò la dugué a inventar-los i escriure històries sense fronteres ni edats. Algunes d'animals, perquè pensa que podríem aprendre molt d'ells. Per això estem ací. A més, pinta, mira i observa la natura, passeja, viatja, parla, ajuda els amics i els qui no són amics (altres activitats amb diverses organitzacions: riuraus vius, per la dignitat de les dones i en general de tot ésser viu,...),... "La veritat és que m'encanten tantes coses que estic encantada de viure. Es pot demanar més?". I, tot açò ho reflecteix en les seues obres.

Podem demanar més? Com a escriptora és coneguda no sols a Espanya sinó que ha sigut "Escriptora invitada de l'Institut Cervantes de las Letras" en els "Encuentros con Escritores de Literatura Juvenil" organitzats a Toulouse per l'"Academie de Toulouse" i l'"Institut Cervantes".  

PREMIS LITERARIS OBTINGUTS

Accèssit del VIII Premi Nacional de LIJ Altea 1.988.
Segon Premi Vila de Calp, 1989-1990 Premi Carmesina 1.991 amb l'obra "L'engruna de Cristall".
Premi Vila d'Ibi 1.994 amb el conte "Llumer llunyà".
Premi Mediterrani 1.994 amb "Collidors de neu".
Premi Samaruc 1995 pel "Talismà del temps".
I finalista del premi Enric Valor de Novel·la Juvenil Finalista al Vaixell de Vapor 1.996 amb "La clau mestra"
Premi Enric Valor de Novel.la 2008 amb "El desordre de les dames"
Altres premis i reconeixements obtinguts:
-Homenatge de la Xarxa de Dones de la Marina.
-Reconeixement Rotario 2003-2004.
-Premi de la Conselleria d'Educació en el 1r Concurs d'ajudes per al desenrotllament de recursos educatius digitals, desembre 2007.
-Sòcia d'Honor de l'Associació Riuraus Vius. Gener 2008
-Premi 9 d'octubre als valors cívics, Xàbia 2009  

Mestra

Li és molt gratificant l'entusiasme que mostren els xiquets en aprendre a llegir i a escriure. Li encanta ensenyar i els dona recursos per a desenvolupar els sentits, els sentiments i el seu interior. "Saben que jo "sóc la seua mestra", que en mi tenen qui els presenta, introdueix, obri portes, descobreix, sorprén, motiva, entusiama, ensenya, explica, recolza, anima, estimula, ajuda, revisa, corregeix, gasta bromes, diverteix, marmola, valora, respecta, orienta, alegra, consola, conta, fabula, imagina, inventa, acompanya… i els vol. S'ha guanyat el respecte dels xiquets i xiquetes i, jo diria que de tots. "Amb un poc d'afecte, tendresa, comprensió, entusiasme et segueixen a la fi del món". "El secret per a infondre curiositat pel coneixement és estar compromés amb el món que ens rodeja…, ajudar-los a "ser", "comprendre", "conéixer" e "intervindre". I si algun/a no ho percep, cal esforçar-se a demostrar-li-ho, donant-los recursos".  

Escriptora Què li agrada escriure?
Aquesta obra gaudeix de totes les característiques del seu gènere favorit, el conte. Es tracta d'una faula ràpida, amena, d'imprevisible sorpresa, a cavall entre la imaginació i el realisme i recreadora de paisatges. Com escriu, qui és el seu procés creatiu? D'on trau les expressions, la riquesa de vocabulari no renyida amb l'agilitat del text, el llenguatge poètic, l'humor? "Revise i corregisc cada dos per tres, comprovant la fluïdesa de l'escriptura, el vocabulari, la coherència de la història, la consistència dels personatges…" Jo crec que sempre de manera excel·lent. "Per a històries intimistes i relats curts preferisc fer ús de la primera persona. Per a novel·les d'aventures i contes fabulosos la tercera. Com en aquests cas. Quina és la temàtica en la seua obra? Una animalada, tots temes vius, despertant conciències. Denuncia contundentment l'obra depredadora de l'espècie humana. Ens mostra l'home com a col·leccionista i destructor, dominador sobre el que siga, les seues pors, la seua hipocresia i, per què no, les seues contradiccions. També, allò que té de bo. Insisteix amb certs comportaments de les persones: cooperació i col·laboració, amistat, esforç, disciplina, puntualitat,... I, com no, el referent al turista i l'economia que mou a la seua comarca. Defensa la natura, el medi ambient, els ecosistemes, els espais protegits (aquesta obra se situa a la marjal de Pego-Oliva), els éssers que els habiten sempre o ocasionalment (migracions),... Lluita contra l'explotació dels bancs de peixos al Mediterrani, la contaminació, la pesca il·legal,... L'espai en moltes de les seues obres es centra a la Marina Alta. De la que coneixerem: característiques i problemàtica, cultura, festes, tradicions, oficis, treballs i economia, fauna i flora, història. Passat, present i futur. Les dones al món. I, el món de les dones. La història carregada de present: Dels romans al segle I, de tres dones a l'època de Jaume I (segle XIII), dels que patiren la guerra de Cuba, els cacics a finals del segle XIX, i l'actual, amb crítica social en tots el casos. Continuant amb la seua crítica, reivindica el paper de la família. De vegades ens preveu una societat ultramoderna controlada per ordinadors on els pares estan molt ocupats i la gent no es preocupa pels demés. També, l'escola cobra especial importància. És on hauríem d'aprendre a treballar en equip, amb intel·ligència i prudència. Guanyant-se el respecte i sense utilitzar la força. A programar-nos per deixar lligades les coses. A valorar l'esforç. A donar la mà a qui ho necessita. A forçar el diàleg per a solucionar els problemes generacionals, entre companys o entre mestres. Sempre per a millorar la convivència. A ser crítics i conèixer el món per poder-lo canviar. En la recerca d'un món millor, amb respecte a tot, a tots i amb llibertat, ens presenta els estralls que provoquen la fam, la guerra, l'opressió, la immigració i la misèria en històries solidàries en un món ben distin al nostre (món captiu). I, no sols dels humans. També dels animals en captivitat. Dignifica el treball, present o passat: a la muntanya dels qui collien neu, o a la mar. Ens parla dels oficis, recuperant vocabulari perdut o en perill de desaparició. Com crea els personatges? Uns personatges que no ens deixen indiferents, que provoquen que el lector s'identifique amb ells. Que atrapen. "Perquè els personatges siguen creïbles els seus actes, per increïbles que siguen, han de guardar coherència entre si". El comportament dels seus personatges ens presentaran més temes. En particular, els d'aquest llibre. Són sensibles, tendres i contundents. Estan en forma. Treballen en equip. S'ajuden sense esperar res a canvi i aprenen que la recompensa sol vindre sola i quan menys l'esperem. Preparen estratègies. Mantenen una amistat. Ens demostren que quan els temps són difícils és quan més ens necessitem els uns als altres i hem de deixar de banda egoismes i conveniències pròpies. No s'ha d'ésser avariciós perquè a la fi s'ix perdent. Els humans apareixen en ocasions com a furtius legals (p. 13) i uns pocs en contra, en lluita constant i desigual (p. 50). Tenen gran capacitat d'observació. Ens fan veure la part bonica i la dolenta en la relació dels animals amb l'home. Busquen conèixer de prop tot allò que els importa, per a prendre decisions. A més coneixement, més ràpid de solucionar un problema. Ens demostren que els qui no pregunten ni s'interessen per res que calga, es mantenen ignorants tota la vida; s'ha de preguntar i descobrir tot el que es necessite per a saber anar pel món. Respecten les diferències. Fins i tot, malgrat haver jerarquies, el més diminut té un paper important per a la vida de tots. Cada u és com és. Ningú no ha d'envejar ni desitjar ser com un altre, perquè tots tenim aspectes bons i dolents que cal tenir en compte. Ningú no s'ha de burlar d'un altre però si així ocorre, el que no hem de fer és fer cas a la xerrameca que sobre nosaltres facen. Comparteixen, amb les seues normes, el món creat i no estan disposats a perdre allò que tant els ha costat de trobar i aconseguir. No es queden parats. Mostren iniciatives per a afrontar noves situacions. Lluiten per a defensar la vida lliure, digna i la igualtat d'oportunitats amb seny, intel·ligència i astúcia, perquè saben que s'aconsegueixen més fàcilment els objectius que no amb força o sense pensar. S'esforcen i troben solucions per ells mateixos. Ens demostren que si no ens movem i anem d'apàtics, ens quedarem sense res. Pateixen tragèdies personals, però vencen les dificultats solidàriament. Intercanvien experiències i vivències donant importància a la gent gran. De vegades són incrèduls i s'equivoquen per ser massa joves. Pensen en el futur, sense oblidar ni el passat ni el present. Tenen aspiracions. Pensen què volen i què volen ser. Prevenen mals pitjors. Veuen el positiu de la vida. Aprenen quin és el paper de cada u en la societat. De vegades, han de triar entre orgull o vida. Es pregunten què aplaudim. Un és un lider per haver-se fet respectar, no per por. Qui se sent fort i ho és, no necessita demostrar-ho. No té necessitat d'utilitzar la força. Aprenen a no respondre a provocacions. Es pregunten què esperen de nosaltres els demés. Si, front a aquesta pressió exterior podem elegir. Descripcions Si magnífiques són les descripcions de l'entorn paisatgístic de la Marina, tan impressionants ens resulten les de com comença el dia a la marjal, la presentació de Salat i els pares, la que fa Espluc de sí mateix, la dels humans, la dels oficis i economia, la de la flora i fauna, la del pas de les estacions, la dels efectes dels incendis, la dels bous braus, la de la vida en la marjal, la de la desencaixonà, la de l'acte taurí a la plaça de bous,... En definitiva, aquesta obra sorprèn per oferir tant en tan poques pàgines.

Joc de pistes. Batxillerat

1. L'autor que busquem va nàixer l'any 1912 i va  estar exiliat 23 anys a Mèxic.

Els dies de Jordi Sierra

Editorial:

ROSA DELS VENTS

Col·lecció: NARRATIVA. Publicació: 14/03/2008.

280 pàgines.

La novel·la més commovedora d'un dels millors narradors del panorama literari actual.

El 22 de gener de 1939 el Govern abandona Barcelona a la seva sort i la ciutat queda a la mercè de les tropes de Franco. Durant quatre dies s'esdevé un caos total sota el pes de la derrota, la fam i la por, alhora que els vençuts emprenen la fugida cap a l'exili. En aquest marc, l'inspector Miquel Mascarell, l'últim policia de Barcelona, que no pot marxar perquè la seva dona està greument malalta, s'enfronta al darrer cas de la seva carrera, el de la filla d'una prostituta, una adolescent violentament assassinada. En aquests quatre dies, a peu per la ciutat desesperada, buscarà l'assassí i descobrirà que els vells feixistes amagats tornen a casa i reprenen les seves vides, disposats a la venjança.

Amb un documentat rerefons històric que recrea d'una manera fidel la realitat d'aquell moment, Quatre dies de gener és la novel·la d'una resistència límit i la voluntat de supervivència de tot ésser humà davant l'adversitat.

Editorial: ROSA DELS VENTS
Col·lecció: NARRATIVA.
Publicació: 2009.
320 pàgines.

1947- Miquel Mascarell, l'últim policia de la Barcelona republicana, surt en llibertat després de ser indultat de la pena de mort i d'haver passat uns anys empresonat al Valle de los Caídos. En tornar a casa troba una ciutat gairebé desconeguda, on no li queda res ni ningú. El seu instint de policia es posa en acció quan rep un misteriós sobre amb una fotografia, diners i una adreça. Al llarg d'una setmana descobrirà e1s nous camins que la dictadura està traçant a Barcelona i a Espanya: l'estraperlo i la gran riquesa que proporciona als vencedors, la fam i la misèria sepultant encara els vençuts Amb una recreació de l'ambient de la ciutat i l'època fidel i detallada, Set dies de juliol és una novel·la que ens parla de la condició humana portada al límit, i també de la seva resistència i de l'eterna esperança que l'anima.

Joan Enric Iriarte

Raons de sang i foc de Pep Castellano

Raons de sang i foc

de

Pep Castellano

Saïda posseeix la virtut de ser la criatura més bonica i més dolça de tota la moreria de Castelló. El seu destí, però, defuig la bondat i l'alegria que inspiren els seus ulls. Un terrible assassinat marcarà la seua vida. Un secret cruel que no podrà compartir mai amb ningú, ni tan sols amb la persona que més estima.

En un temps convuls, marcat per la guerra de les Germanies, en la misèria més absoluta i en el col·lectiu pitjor parat, sembla que només pot deixar-se arrossegar per la inèrcia del terror, lluny de la passió i del desig, de les ganes de viure. Però la jove es rebel·larà per demostrar que, tot i les condicions adverses que la vida li presenta, pot fer callar les raons de sang i foc i fer florir l'amor.

La veu de Salma, una alcavota que exerceix de protectora de Saïda, és qui narra el relat de la tenacitat i la lluita de la protagonista per assolir una vida digna.

número 204

Autor/a:

Pep Castellano

Portada:

Bernat Gutiérrez

Format:

15×23,5 cm

Pàgines:

216

Edició:

1

ISBN:

9788498249064

05 febrer 2012

Raons de sang i foc, de Pep Castellano

La darrera proposta literària de Pep Castellano és aquesta novel·la històrica ambientada al segle XVI, emmarcada dins del complexos fets de les Germanies que van afectar, especialment, al País Valencià.

Qui ens narra la història és un dels personatges testimoni dels fets, Salma, una alcavota que protegeix com pot els dos joves i enamorats protagonistes: ella, una bella musulmana de Castelló; ell, un cristià que veurà com la gent que comparteix els seus ideals posarà en perill la vida del seu amor.

I és que, com acostuma a passar, durant la guerra de les Germanies les classes que viuen en la misèria més absoluta i en el col·lectiu pitjor parat, sovint busquen els enemics en els que estan per sota d'ells, i en aquest cas, els musulmans, que treballavaven quasi com esclaus i vivien en condicions pèssimes, i a qui culpen de tots els mals. Però estem parlant del segle XVI; al segle XXI aquestes coses no passen. Però els protagonistes es rebel·laran per demostrar que, tot i les condicions adverses que la vida els presenta, poden fer callar les raons de sang i foc i fer florir l'amor.

Comentaré aquest llibre amb el seu autor, al proper programa de Tens un racó dalt del món, a Canal 21, aquest dimecres 8 de febrer a les 21.00.

Jesús M. Tibau

Homenatge a Enric Valor

Què fa l’Enric Valor cap a les dues del migdia, el 13 de gener de 2000, en un eriçat dia d’hivern a Penàguila, abraçat a un ginebre monumental que té més de tres segles, on misteriosament parlen els animals, les plantes i les aigües?

Un llibre que ret homenatge a l'escriptor castallut quan està a punt de cloure's l'any Valor.

Autora: Gemma Pasqual
Il·lustrador: Jesús Huguet

Més informació

Primer de batxillerat

Al llarg del curs 2011-2012 haureu de realitzar diverses activitats en línia: resums, explicacions, comentaris, ... 


Açò ho fareu en distintes plataformes i mitjans: al vostre blog personal, al googledocs, al blog del departament (aquest on us trobeu ara), a la plataforma moodle de l'institut,... i fins i tot al facebook o al google+ si cal.


Per aquest motiu cal que disposeu d'un correu electrònic que us permeta tant relacionar-vos entre vosaltres (per fer treballs en grup, per exemple), com el contacte amb el professorat així com l'accés als programes o xarxes que utilitzarem. 


També cal que us familiaritzeu amb les possibilitats educatives (i no només com a entreteniment, que també, però això és un altre tema) de totes elles.


Heu d'aprofitar el blog per fer treballs de l'institut, i no només de valencià, de manera que es convertesca en una carpeta digital personal, l'eportfolio on emmagatzemeu les vostres activitats acadèmics.

Si vols créixer, a Jordi has de conéixer

Si vols créixer, a Jordi has de conéixer

Massamagrell, 4 de febrer de 2011

Trobada literària-musical amb l’escriptor

Jordi Sierra i Fabra

I, el seu lema:

“Tot és possible, si tu vols”

“La literatura juvenil, i a vegades també la infantil, s'està allunyant de la realitat. Si la literatura no reflecteix la societat, de què serveix? La literatura sempre ha sigut un motor de canvi social, una bandera de progrés. El lector ha de veure's reflectit i mirar-se en un espill. La societat que no es coneix a si mateixa o no es veu reflectida en la seua literatura perd part del contacte amb la realitat. El meu comprimís està basat en contar allò que he vist i en lluitar per allò que crec”.

Va obrir l’acte la banda de música formada per alguns alumnes de l’IES Massamagrell, que estudien als conservatoris valencians, assajats i dirigits pel professor Rafael Fenollosa Vázquez.

  

“L'autentica revolució, l'acte revolucionari al cent per cent, és llegir, per independència, perquè cada u siga un mateix, diferent. En un món globalitzat, queden pocs plaers individuals”.

Hi va participar alumnat de l’IES Massamagrell, del col·legi Sagrada Família, de Massamagrell i de l’IES Escultor En Francesc Badia, de Foios. Hi vam ser més de 500 alumnes i uns 50 adults (professorat, mares, pares, iaios, regidor d’educadió, En Vicent Zuriaga, personal de la biblioteca i de la casa de cultura de Massamagrell).

“Els jóvens no són idiotes. Se senten incompresos, sí, i marginats, i picats per moltes raons mentre travessen aqueix horitzó anomenat adolescència, però no són idiotes. Quan lligen quelcom que els interessa, se submergeixen en això. Quan algú els descobreix un nou horitzó, van a per ell. Ens urgeix un desplegament de la cultura de la resistència, i cada un ha de mantindre-la segons les seues possibilitats. Cada vegada que desapareix un lector adolescent mor alguna cosa de la consciència humana”.

Ainoa, Noemi, Andrea, Joselyne, Paulina, Yasmina i Joan Enric

L’alumnat de PQPI de 1r de comerç acomodà el personal i presentà l’acte:

Des del curs 2008-09 s’han realitzat a l’IES Massamagrell, cinc exposicions al voltant de la seua obra. Amb uns 220 llibres presentats.

En particular, hem treballat els següents:

“El cas del quadre desaparegut”, “Concert en Sol major”, “La música del vent”, “La pell de la memòria”, “Els focs de la memòria”, “La bomba”, “Frontera”, “Trucant a les portes del cel”, “El nen que va caure en un forat”, “Donde el viento da la vuelta”, “Núvols al cel”, “Material Sensible, contes cruels”, “Pel·lícula verge, contes perversos”, “Sense retorn”, “En un lloc anomenat guerra”, “Donde esté mi corazón”, “Jo”.

Aquesta obra va ser presentada ahir de vesprada al Club Diari Levante. En ella trobem gran part de la vida i de les idees de l’autor. Tot ho compartirà amb nosaltres d’ací uns moments.

“Anem cap a un futur en què més que mai el llibre ha de ser un element essencial de la nostra vida i el nostre creixement, del nostre oci i de la nostra cultura. El llibre en si és màgia. El llibre en si és la millor i més sana de les drogues. L'única que crea addició per plaer i no mata. El llibre és bellesa perquè és el paradigma de la llibertat. L'escola hauria de ser un focus de cultura i desenvolupament”.

Us preguntareu per què recomanem aquesta obra? Doncs:

1.- Daniel, el prota, és rar perquè s’allunya de l’adolescent prototipus. Es considera rar, però no imbècil. Li comporta soledat. L’amic escriptor li diu que no és rar, que és diferent.

“Si et fons amb un grup, què queda de tu?”.

“Ser distint és ser lliure, defensar el que creus”.

2.- Fa llistes.

“Fer llistes és una mania que m’ha simplificat la vida i m’ha ajudat a ser lliure, independent i feliç”.

“Les llistes serveixen per a ordenar la vida, per a establir normes, principis, veure fins on pots arribar, de quin color són els teus somnis, descobrir allò que volem i allò que no volem”.

3.- LLig com a autèntica rebel·lia.

“Els llibres són la bandera de la llibertat”. “Llegir és com fer l’amor: estàs tu i el llibre. Sols. Compartint-ho tot.

“És l’últim refugi que ens queda per a seguir sent nosaltres mateixos”.

4.- Es mostra d’una manera molt clara, efectiva i real el canvi de l’adolescència a la joventut.

Està en constant lluita entre el que vol, el que intenta i el que aconsegueix.

“Formem persones i ens estalviarem aqueixa intolerància, racisme, violència escolar, urbana o domèstica, desocupació, falta de comprensió, egoisme, la impunitat d'esgotar el planeta i molts etcètera. Cal preparar-se per a la vida, per a ser persones, sers humans feliços capaços de reinventar-se a si mateixos en un món canviant”.

5.- Daniel troba l’amor, l’amistat i el camí.

Jordi, el seu amic escriptor: “Sigues honrat amb tu mateix i fes-te un codi ètic. El meu es basa en: pau, honradesa, amor, respecte i esperança”.

6.- Escriu. Dóna curs lliure als seus pensaments,...

Jordi: “Escriure no és un treball, és un plaer, és el més gran: crear, donar vida, regalar-ho al món”. “És l’ànima pura de la nostra societat!” “Has de pagar un preu per ser lliure, independent i feliç”.

7.- Es mostra autèntic, desinhibit, transgressor, polèmic. I ho raona.

Li agrada la llet i no l’alcohol, ni el tabac. Llig llibres. I, què? No li agraden els fenòmens de masses, com el futbol. De la gent opina que, en general, és absurda. En massa, un cos sense cervell.

8.- No s’oblida de la censura. Però, la desafia.

Té cura del llenguatge, però no deixa de banda cap tema que li preocupe. “La societat s’encamina cap a l’esclavitud quan els llibres se censuren”.

“El desconeixement ens du a ser més aberrants, homòfons, a una absoluta incultura sobre la realitat que existeix i no pot ocultar-se (racisme, assetjament escolar, drogues, anorèxia,...)”.

“A vegades és suficient una persona per a canviar les coses, molta il·lusió i perseverança. No hem de renunciar a res, ni abaixar el llistó, ni el nivell, però sí adequar-lo. Ha de trobar-se aqueix camí. I després, junts, tots, treballar i treballar i treballar. Sense parar. Per cada xic o xica que obri la seua ment a la lectura, tindrem una esperança més”.

9.- No vol ser famós.

“Molts jòvens confonen ser famós amb eixir en la tele”.

10.- Ens incita a riure de nosaltres, dels altres, i del món en general.

“El qui es pren seriosament a un mateix està perdut”.

11.- Amb el sexe vol el que està fora del seu abast. Masturbar-se li sembla un fals consol.

Descobreix que l’amor està en qualsevol lloc. Que el sexe és la consumació de l’amor. No importa la forma sinó el fons. Estimar i ser estimat.

12.- Daniel parteix d’allò més simple a allò més complex.

El que escriu Daniel ho va escriure Jordi quan era adolescent.

13.- Es presenta a un Premi Literari.

“Els premis obren portes i són un repte”.

14.- Aprèn molt escoltant un rodamón, Ezequiel. Tota una mina.

“No importa el temps que compartim amb els altres, sinó la quantitat i la qualitat”.

15.- Descobreix que no hi ha muses que t’inspiren, ni asos a la mànega.

Sinó disciplina i treball constant.

16.- El món del professorat no està exempt.

Apareixen professors que no lligen, acomodats, els que viuen del passat, els qui sols pensen en ells. Però, també, els qui s’interessen pel seu treball i pels alumnes.

“Fa falta el mestre capaç de riure, de contagiar, de fer que l'alumne li agafe confiança sense per això renunciar al respecte. És el mestre que no ordena, encara que mane, sinó que més prompte suggereix, invita, i a més col·labora: és el primer que llig el llibre que imposa llegir en classe o que comenta el que no ha manat però creu que és bo. Hi ha moltes formes d'ensenyar, i no totes passen per l'hora de la classe. Tenint en compte que un país sense cultura és un país perdut, la responsabilitat del mestre és molt elevada, i no tots estan disposats a acceptar-ho així”.

Però, qui és la persona que ens acompanya?

Li diuen Jordi Sierra i Fabra i va nàixer a Barcelona en 1947, encara que ell prefereix dir sempre que va nàixer al planeta Terra, lliure de fronteres i banderes. Als huit anys se li encén la pereta i decideix que seria escriptor, practica a manta i, als dotze, escriu la seua primera novel·la de cinc-centes pàgines. Massa per a la carabassa.

Des d’aleshores no ha parat d'escriure. Com un boig. Fill únic, de família humil, es va trobar amb no poques dificultats per assolir el seu somni. Entre altres coses, per l'oposició paterna que fóra escriptor. Deixà de fer-ho? Ni de bon tros. La seua afició i vinculació amb la música rock (ha sigut director i, en molts casos, fundador d'algunes de les principals revistes espanyoles entre els anys 60 i 70) li va servir per a fer-se popular, com qui no vol la cosa. Però, amb els peus a terra, mai no va perdre de vista el seu autèntic anhel: escriure les històries que el seu cap inventava. El seu primer llibre el va editar en 1972. Ja se n’eixia. Hui en dia (el 2011), més alegre que uns pasqües, pot dir que ha escrit quatre-centes obres, algunes amb moltes edicions. I, és que escriu de conya i en gaudeix fins a deixar a tots flipats. No hi ha color. Ha guanyat una trentena de premis literaris a més de rebre un centenar de mencions honorífiques i figurar en múltiples llistes d'honor. Les seus obres deixen sense alè. El 2005 va ser candidat per Espanya al Nobel Juvenil, el premi Hans Christian Andersen 2006, en 2007 va rebre el Premi Nacional de Literatura del Ministeri de Cultura espanyol i en 2009 va tornar a ser candidat a l'Andersen de 2010. Les seues vendes superen els 9 milions d'exemplars. Sa casa és el món i en coneix gran part de les gents, cultures, diferències, desigualtats,... i tot això ho llança als quatre vents en les seues obres, despertant consciències. Es defineix un utòpic realista, reivindicatiu i compromés en la novel·la, i un enamorat de la paraula escrita i de la llibertat que comporta.

Com a culminació a tota una carrera i al seu compromís ètic i social, el 2004 es mulla de debò i crea la Fundació Jordi Sierra i Fabra a Barcelona, Espanya, i la Fundación Taller de Letras Jordi Sierra i Fabra en Medellín, Colòmbia.

La Fundación Taller de Letras Jordi Sierra i Fabra ha rebut el PREMIO IBBY-ASAHI 2010 que es lliura cada dos anys a dues entitats culturals i a projectes internacionals.

Però, aquest no va ser un acte aïllat. Sinó el resultat d’anys de treball.

Sí. Tot començà en gener de 2008, amb la primera de les exposicions al voltant de l’obra de Jordi Sierra i Fabra. Calia conéixer-lo com a persona i com a escriptor. I com es va fer famós amb el món de la música, es presentà tota la bibliografia que ha publicat al voltant d’aquest món. Huitanta obres, si fa no fa,  i entrevistes en les que no deixa de banda cap aspecte relacionat: cantants i grups, discogràfiques, representants, negocis, fans, concerts,...

La segona, a l’abril del mateix any es dedicà a les sèries i col·leccions infantils i juvenils, així com a les trilogies per a adults. Tot coincidint amb el dia del llibre.

La tercera tingué lloc a fi de curs, coincidint amb el dia de portes obertes de l’institut. S’exposaren llibres per als més menuts, per a adults i una selecció com a recomanació de lectures per a l’estiu. En aquesta, col·laboraren la majoria d’editorials i l’AMPA. Els que passaren per l’exposició ompliren uns qüestionaris dirigits a l’alumnat, professorat, pares i mares i personal no docent de l’institut, i tingueren accés al sorteig de lots de llibres que havíem arreplegat.

La quarta, ja al curs següent, es va dedicar a obres molt concretes d’àmbits com esports, ciència-ficció, novel·la psicològica, fotografies, entrevistes i novetats. Així mateix, a la tasca que fa cada una de les seues fundacions tant a Barcelona com a Medellín.

“Tots volem el mateix, defendre el plaer de la lectura i la seua necessitat, que els jóvens amen llegir. Perquè nostres jóvens lligen, nosaltres, polítics, educadors, autors, bibliotecaris, editors, pares,… hem de prescindir de les competències. Convencerem el jove conscienciant-nos tots que és possible, creient en això, transmetent entusiasme sense parar i dotant-nos d'uns mitjans necessaris. Tots ens necessitem i volem millorar, esforçar-nos, aprendre, compartir. Especialment açò últim: compartir per a aconseguir que la paraula escrita continue sent la bandera del nostre creixement humà. I, ens hem d'animar i sacsar consciències”.

Durant aquest període es feren ressenyes, fotos, mapes murals, cartells, auques, vídeos, propostes didàctiques, anuncis, fins i tot al blog del departament de Valencià. Trobades amb persones que han patit les injustícies, aberracions o han viscut de primera mà allò que Jordi denuncia.

Taules redones d’opinió i la formació d’un grup més o menys estable d’adults (pares, mares, professors, conserges,...) lectors de l’obra de Jordi.

Una vesprada amb Rosa Serrano, editora de Tàndem edicions. S’havia treballat “En un lloc anomenat guerra”. Ens explicà que és una editorial i com funciona i tot allò de que disposa Tàndem.

Cinquanta alumnes tingueren la sort de tindre el primer contacte personal amb Jordi a La Biblioteca Valenciana de San Miquel dels Reis.

“No renunciem als somnis, a la utopia i la passió d'imaginar que en un llibre està tot. Continue creient que l'esperança és la gran arma de la nostra fe. Però a l'esperança hem d'alimentar-la amb actes, gestos, ajuda, força, més paraules. Per això cada llibre que escrivim uns i llegim altres és un acte de fe i d'esperança”.

I, aquest acte, organitzat per l’IES Massamagrell, Tàndem edicions i Ajuntament de Massamagrell (Bilioteca Pública i Casa de Cultura), és la mostra que tot és possible si cada u fica el millor que té.

“Demanem una major inversió en cultura i educació. En aquest país estem per davall de la mitjana europea. Pagarem un alt preu. Ningú entén encara que a més cultura hi haurà menys preocupació, per exemple, per la desocupació o la inseguretat?”

Desprès de totes aquestes activitats, l’alumnat arribà a l’acte motivat, amb fam de saber i compartir. Amb il·lusió. El comportament va ser exquisit. Se’ls va fer curt. Tenien ganes de més i els quedaren moltes preguntes per fer. Els seus comentaris destacaven la quantitat de valors humans, com la solidaritat, els havia transmès. La seua sorpresa va ser que els parlava d’allò que els importava, dels seus somnis, que lluitaren per ser ells mateixos, de la vida, de música,... Els demanà que no es deixaren dur pel grup, que saberen dir no quan fera falta i que foren crítics amb tot el que els envolta. Els demostrà, amb el seu exemple, és tartamut, que tots tenim alguna cosa a superar.

“Però nosaltres som escriptors, educadors, polítics, bibliotecaris, editors, pares, mares,... i amem el que fem, o hauríem d'amar-ho per damunt d'altres coses ja que el destinatari final és aqueix xiquet que comença a viure o aqueix jove desorientat que ens necessita encara que ho negue. Aqueix és el nostre codi ètic.”

Si l’alumnat quedà sorprés, el professorat tant o més. Entusiasmat. Animat. No s’esperava la gran resposta i implicació de l’alumnat.

Jordi es va mostrar autèntic, sincer, parla als jòvens com parlen ells, però destacà el que digué i com ho digué. Se’ls ficà al pot des del començament i mantingué la tensió fins a l’últim moment. Ens demostrà que s’ho estava passant d’allò més bé amb tots nosaltres, que gaudia del moment. Ens contagià ràbia, instint, el seu optimisme innat, el seu compromís que és el compromís de tots. Però, demanà lluita, perseverança i disciplina.

Encara hi ha alguna persona que pense que aquest acte va ser una simple presentació d’un llibre?