dissabte, 5 de febrer de 2011

Si vols créixer, a Jordi has de conéixer

Si vols créixer, a Jordi has de conéixer

Massamagrell, 4 de febrer de 2011

Trobada literària-musical amb l’escriptor
Jordi Sierra i Fabra

I, el seu lema:
Tot és possible, si tu vols


“La literatura juvenil, i a vegades també la infantil, s'està allunyant de la realitat. Si la literatura no reflecteix la societat, de què serveix? La literatura sempre ha sigut un motor de canvi social, una bandera de progrés. El lector ha de veure's reflectit i mirar-se en un espill. La societat que no es coneix a si mateixa o no es veu reflectida en la seua literatura perd part del contacte amb la realitat. El meu comprimís està basat en contar allò que he vist i en lluitar per allò que crec”.



Va obrir l’acte la banda de música formada per alguns alumnes de l’IES Massamagrell, que estudien als conservatoris valencians, assajats i dirigits pel professor Rafael Fenollosa Vázquez.

  


“L'autentica revolució, l'acte revolucionari al cent per cent, és llegir, per independència, perquè cada u siga un mateix, diferent. En un món globalitzat, queden pocs plaers individuals”.


Hi va participar alumnat de l’IES Massamagrell, del col·legi Sagrada Família, de Massamagrell i de l’IES Escultor En Francesc Badia, de Foios. Hi vam ser més de 500 alumnes i uns 50 adults (professorat, mares, pares, iaios, regidor d’educadió, En Vicent Zuriaga, personal de la biblioteca i de la casa de cultura de Massamagrell).


“Els jóvens no són idiotes. Se senten incompresos, sí, i marginats, i picats per moltes raons mentre travessen aqueix horitzó anomenat adolescència, però no són idiotes. Quan lligen quelcom que els interessa, se submergeixen en això. Quan algú els descobreix un nou horitzó, van a per ell. Ens urgeix un desplegament de la cultura de la resistència, i cada un ha de mantindre-la segons les seues possibilitats. Cada vegada que desapareix un lector adolescent mor alguna cosa de la consciència humana”.



Ainoa, Noemi, Andrea, Joselyne, Paulina, Yasmina i Joan Enric

L’alumnat de PQPI de 1r de comerç acomodà el personal i presentà l’acte:

Des del curs 2008-09 s’han realitzat a l’IES Massamagrell, cinc exposicions al voltant de la seua obra. Amb uns 220 llibres presentats.

En particular, hem treballat els següents:

“El cas del quadre desaparegut”, “Concert en Sol major”, “La música del vent”, “La pell de la memòria”, “Els focs de la memòria”, “La bomba”, “Frontera”, “Trucant a les portes del cel”, “El nen que va caure en un forat”, “Donde el viento da la vuelta”, “Núvols al cel”, “Material Sensible, contes cruels”, “Pel·lícula verge, contes perversos”, “Sense retorn”, “En un lloc anomenat guerra”, “Donde esté mi corazón”, “Jo”.
Aquesta obra va ser presentada ahir de vesprada al Club Diari Levante. En ella trobem gran part de la vida i de les idees de l’autor. Tot ho compartirà amb nosaltres d’ací uns moments.






“Anem cap a un futur en què més que mai el llibre ha de ser un element essencial de la nostra vida i el nostre creixement, del nostre oci i de la nostra cultura. El llibre en si és màgia. El llibre en si és la millor i més sana de les drogues. L'única que crea addició per plaer i no mata. El llibre és bellesa perquè és el paradigma de la llibertat. L'escola hauria de ser un focus de cultura i desenvolupament”.


Us preguntareu per què recomanem aquesta obra? Doncs:

1.- Daniel, el prota, és rar perquè s’allunya de l’adolescent prototipus. Es considera rar, però no imbècil. Li comporta soledat. L’amic escriptor li diu que no és rar, que és diferent.

“Si et fons amb un grup, què queda de tu?”.
“Ser distint és ser lliure, defensar el que creus”.

2.- Fa llistes.

“Fer llistes és una mania que m’ha simplificat la vida i m’ha ajudat a ser lliure, independent i feliç”.
“Les llistes serveixen per a ordenar la vida, per a establir normes, principis, veure fins on pots arribar, de quin color són els teus somnis, descobrir allò que volem i allò que no volem”.

3.- LLig com a autèntica rebel·lia.

“Els llibres són la bandera de la llibertat”. “Llegir és com fer l’amor: estàs tu i el llibre. Sols. Compartint-ho tot.
“És l’últim refugi que ens queda per a seguir sent nosaltres mateixos”.

4.- Es mostra d’una manera molt clara, efectiva i real el canvi de l’adolescència a la joventut.

Està en constant lluita entre el que vol, el que intenta i el que aconsegueix.


“Formem persones i ens estalviarem aqueixa intolerància, racisme, violència escolar, urbana o domèstica, desocupació, falta de comprensió, egoisme, la impunitat d'esgotar el planeta i molts etcètera. Cal preparar-se per a la vida, per a ser persones, sers humans feliços capaços de reinventar-se a si mateixos en un món canviant”.


5.- Daniel troba l’amor, l’amistat i el camí.

Jordi, el seu amic escriptor: “Sigues honrat amb tu mateix i fes-te un codi ètic. El meu es basa en: pau, honradesa, amor, respecte i esperança”.

6.- Escriu. Dóna curs lliure als seus pensaments,...

Jordi: “Escriure no és un treball, és un plaer, és el més gran: crear, donar vida, regalar-ho al món”. “És l’ànima pura de la nostra societat!” “Has de pagar un preu per ser lliure, independent i feliç”.

7.- Es mostra autèntic, desinhibit, transgressor, polèmic. I ho raona.

Li agrada la llet i no l’alcohol, ni el tabac. Llig llibres. I, què? No li agraden els fenòmens de masses, com el futbol. De la gent opina que, en general, és absurda. En massa, un cos sense cervell.

8.- No s’oblida de la censura. Però, la desafia.

Té cura del llenguatge, però no deixa de banda cap tema que li preocupe. “La societat s’encamina cap a l’esclavitud quan els llibres se censuren”.
“El desconeixement ens du a ser més aberrants, homòfons, a una absoluta incultura sobre la realitat que existeix i no pot ocultar-se (racisme, assetjament escolar, drogues, anorèxia,...)”.


“A vegades és suficient una persona per a canviar les coses, molta il·lusió i perseverança. No hem de renunciar a res, ni abaixar el llistó, ni el nivell, però sí adequar-lo. Ha de trobar-se aqueix camí. I després, junts, tots, treballar i treballar i treballar. Sense parar. Per cada xic o xica que obri la seua ment a la lectura, tindrem una esperança més”.


9.- No vol ser famós.

“Molts jòvens confonen ser famós amb eixir en la tele”.

10.- Ens incita a riure de nosaltres, dels altres, i del món en general.

“El qui es pren seriosament a un mateix està perdut”.

11.- Amb el sexe vol el que està fora del seu abast. Masturbar-se li sembla un fals consol.

Descobreix que l’amor està en qualsevol lloc. Que el sexe és la consumació de l’amor. No importa la forma sinó el fons. Estimar i ser estimat.

12.- Daniel parteix d’allò més simple a allò més complex.

El que escriu Daniel ho va escriure Jordi quan era adolescent.

13.- Es presenta a un Premi Literari.

“Els premis obren portes i són un repte”.

14.- Aprèn molt escoltant un rodamón, Ezequiel. Tota una mina.

“No importa el temps que compartim amb els altres, sinó la quantitat i la qualitat”.

15.- Descobreix que no hi ha muses que t’inspiren, ni asos a la mànega.
Sinó disciplina i treball constant.

16.- El món del professorat no està exempt.
Apareixen professors que no lligen, acomodats, els que viuen del passat, els qui sols pensen en ells. Però, també, els qui s’interessen pel seu treball i pels alumnes.


“Fa falta el mestre capaç de riure, de contagiar, de fer que l'alumne li agafe confiança sense per això renunciar al respecte. És el mestre que no ordena, encara que mane, sinó que més prompte suggereix, invita, i a més col·labora: és el primer que llig el llibre que imposa llegir en classe o que comenta el que no ha manat però creu que és bo. Hi ha moltes formes d'ensenyar, i no totes passen per l'hora de la classe. Tenint en compte que un país sense cultura és un país perdut, la responsabilitat del mestre és molt elevada, i no tots estan disposats a acceptar-ho així”.

Però, qui és la persona que ens acompanya?

Li diuen Jordi Sierra i Fabra i va nàixer a Barcelona en 1947, encara que ell prefereix dir sempre que va nàixer al planeta Terra, lliure de fronteres i banderes. Als huit anys se li encén la pereta i decideix que seria escriptor, practica a manta i, als dotze, escriu la seua primera novel·la de cinc-centes pàgines. Massa per a la carabassa.

Des d’aleshores no ha parat d'escriure. Com un boig. Fill únic, de família humil, es va trobar amb no poques dificultats per assolir el seu somni. Entre altres coses, per l'oposició paterna que fóra escriptor. Deixà de fer-ho? Ni de bon tros. La seua afició i vinculació amb la música rock (ha sigut director i, en molts casos, fundador d'algunes de les principals revistes espanyoles entre els anys 60 i 70) li va servir per a fer-se popular, com qui no vol la cosa. Però, amb els peus a terra, mai no va perdre de vista el seu autèntic anhel: escriure les històries que el seu cap inventava. El seu primer llibre el va editar en 1972. Ja se n’eixia. Hui en dia (el 2011), més alegre que uns pasqües, pot dir que ha escrit quatre-centes obres, algunes amb moltes edicions. I, és que escriu de conya i en gaudeix fins a deixar a tots flipats. No hi ha color. Ha guanyat una trentena de premis literaris a més de rebre un centenar de mencions honorífiques i figurar en múltiples llistes d'honor. Les seus obres deixen sense alè. El 2005 va ser candidat per Espanya al Nobel Juvenil, el premi Hans Christian Andersen 2006, en 2007 va rebre el Premi Nacional de Literatura del Ministeri de Cultura espanyol i en 2009 va tornar a ser candidat a l'Andersen de 2010. Les seues vendes superen els 9 milions d'exemplars. Sa casa és el món i en coneix gran part de les gents, cultures, diferències, desigualtats,... i tot això ho llança als quatre vents en les seues obres, despertant consciències. Es defineix un utòpic realista, reivindicatiu i compromés en la novel·la, i un enamorat de la paraula escrita i de la llibertat que comporta.

Com a culminació a tota una carrera i al seu compromís ètic i social, el 2004 es mulla de debò i crea la Fundació Jordi Sierra i Fabra a Barcelona, Espanya, i la Fundación Taller de Letras Jordi Sierra i Fabra en Medellín, Colòmbia.

La Fundación Taller de Letras Jordi Sierra i Fabra ha rebut el PREMIO IBBY-ASAHI 2010 que es lliura cada dos anys a dues entitats culturals i a projectes internacionals.


Però, aquest no va ser un acte aïllat. Sinó el resultat d’anys de treball.

Sí. Tot començà en gener de 2008, amb la primera de les exposicions al voltant de l’obra de Jordi Sierra i Fabra. Calia conéixer-lo com a persona i com a escriptor. I com es va fer famós amb el món de la música, es presentà tota la bibliografia que ha publicat al voltant d’aquest món. Huitanta obres, si fa no fa,  i entrevistes en les que no deixa de banda cap aspecte relacionat: cantants i grups, discogràfiques, representants, negocis, fans, concerts,...
La segona, a l’abril del mateix any es dedicà a les sèries i col·leccions infantils i juvenils, així com a les trilogies per a adults. Tot coincidint amb el dia del llibre.
La tercera tingué lloc a fi de curs, coincidint amb el dia de portes obertes de l’institut. S’exposaren llibres per als més menuts, per a adults i una selecció com a recomanació de lectures per a l’estiu. En aquesta, col·laboraren la majoria d’editorials i l’AMPA. Els que passaren per l’exposició ompliren uns qüestionaris dirigits a l’alumnat, professorat, pares i mares i personal no docent de l’institut, i tingueren accés al sorteig de lots de llibres que havíem arreplegat.
La quarta, ja al curs següent, es va dedicar a obres molt concretes d’àmbits com esports, ciència-ficció, novel·la psicològica, fotografies, entrevistes i novetats. Així mateix, a la tasca que fa cada una de les seues fundacions tant a Barcelona com a Medellín.


“Tots volem el mateix, defendre el plaer de la lectura i la seua necessitat, que els jóvens amen llegir. Perquè nostres jóvens lligen, nosaltres, polítics, educadors, autors, bibliotecaris, editors, pares,… hem de prescindir de les competències. Convencerem el jove conscienciant-nos tots que és possible, creient en això, transmetent entusiasme sense parar i dotant-nos d'uns mitjans necessaris. Tots ens necessitem i volem millorar, esforçar-nos, aprendre, compartir. Especialment açò últim: compartir per a aconseguir que la paraula escrita continue sent la bandera del nostre creixement humà. I, ens hem d'animar i sacsar consciències”.


Durant aquest període es feren ressenyes, fotos, mapes murals, cartells, auques, vídeos, propostes didàctiques, anuncis, fins i tot al blog del departament de Valencià. Trobades amb persones que han patit les injustícies, aberracions o han viscut de primera mà allò que Jordi denuncia.
Taules redones d’opinió i la formació d’un grup més o menys estable d’adults (pares, mares, professors, conserges,...) lectors de l’obra de Jordi.
Una vesprada amb Rosa Serrano, editora de Tàndem edicions. S’havia treballat “En un lloc anomenat guerra”. Ens explicà que és una editorial i com funciona i tot allò de que disposa Tàndem.
Cinquanta alumnes tingueren la sort de tindre el primer contacte personal amb Jordi a La Biblioteca Valenciana de San Miquel dels Reis.



“No renunciem als somnis, a la utopia i la passió d'imaginar que en un llibre està tot. Continue creient que l'esperança és la gran arma de la nostra fe. Però a l'esperança hem d'alimentar-la amb actes, gestos, ajuda, força, més paraules. Per això cada llibre que escrivim uns i llegim altres és un acte de fe i d'esperança”.


I, aquest acte, organitzat per l’IES Massamagrell, Tàndem edicions i Ajuntament de Massamagrell (Bilioteca Pública i Casa de Cultura), és la mostra que tot és possible si cada u fica el millor que té.


“Demanem una major inversió en cultura i educació. En aquest país estem per davall de la mitjana europea. Pagarem un alt preu. Ningú entén encara que a més cultura hi haurà menys preocupació, per exemple, per la desocupació o la inseguretat?”



Desprès de totes aquestes activitats, l’alumnat arribà a l’acte motivat, amb fam de saber i compartir. Amb il·lusió. El comportament va ser exquisit. Se’ls va fer curt. Tenien ganes de més i els quedaren moltes preguntes per fer. Els seus comentaris destacaven la quantitat de valors humans, com la solidaritat, els havia transmès. La seua sorpresa va ser que els parlava d’allò que els importava, dels seus somnis, que lluitaren per ser ells mateixos, de la vida, de música,... Els demanà que no es deixaren dur pel grup, que saberen dir no quan fera falta i que foren crítics amb tot el que els envolta. Els demostrà, amb el seu exemple, és tartamut, que tots tenim alguna cosa a superar.


“Però nosaltres som escriptors, educadors, polítics, bibliotecaris, editors, pares, mares,... i amem el que fem, o hauríem d'amar-ho per damunt d'altres coses ja que el destinatari final és aqueix xiquet que comença a viure o aqueix jove desorientat que ens necessita encara que ho negue. Aqueix és el nostre codi ètic.”


Si l’alumnat quedà sorprés, el professorat tant o més. Entusiasmat. Animat. No s’esperava la gran resposta i implicació de l’alumnat.
Jordi es va mostrar autèntic, sincer, parla als jòvens com parlen ells, però destacà el que digué i com ho digué. Se’ls ficà al pot des del començament i mantingué la tensió fins a l’últim moment. Ens demostrà que s’ho estava passant d’allò més bé amb tots nosaltres, que gaudia del moment. Ens contagià ràbia, instint, el seu optimisme innat, el seu compromís que és el compromís de tots. Però, demanà lluita, perseverança i disciplina.

Encara hi ha alguna persona que pense que aquest acte va ser una simple presentació d’un llibre?