diumenge, 10 de juny del 2012

Pepa Guardiola

1.- Pepa   Viu i treballa a Xàbia (La Marina Alta), la "terreta" que la va veure nàixer, "la que estira molt i més si té per companya inseparable la mar". Com que necessita veure-la cada matí, treballa "en una escola on l'olor del Mediterrani es mescla amb la dels llibres i la dels xiquets i xiquetes", li encanta ser mestra!. A més s'encarrega de la biblioteca i de les noves tecnologies.

No tingué mal començament: 2a de sis germans.

Contar contes formava part de les seues vides. Açò la dugué a inventar-los i escriure històries sense fronteres ni edats. Algunes d'animals, perquè pensa que podríem aprendre molt d'ells. Per això estem ací. A més, pinta, mira i observa la natura, passeja, viatja, parla, ajuda els amics i els qui no són amics (altres activitats amb diverses organitzacions: riuraus vius, per la dignitat de les dones i en general de tot ésser viu,...),... "La veritat és que m'encanten tantes coses que estic encantada de viure. Es pot demanar més?". I, tot açò ho reflecteix en les seues obres.

Podem demanar més? Com a escriptora és coneguda no sols a Espanya sinó que ha sigut "Escriptora invitada de l'Institut Cervantes de las Letras" en els "Encuentros con Escritores de Literatura Juvenil" organitzats a Toulouse per l'"Academie de Toulouse" i l'"Institut Cervantes".  

PREMIS LITERARIS OBTINGUTS

Accèssit del VIII Premi Nacional de LIJ Altea 1.988.
Segon Premi Vila de Calp, 1989-1990 Premi Carmesina 1.991 amb l'obra "L'engruna de Cristall".
Premi Vila d'Ibi 1.994 amb el conte "Llumer llunyà".
Premi Mediterrani 1.994 amb "Collidors de neu".
Premi Samaruc 1995 pel "Talismà del temps".
I finalista del premi Enric Valor de Novel·la Juvenil Finalista al Vaixell de Vapor 1.996 amb "La clau mestra"
Premi Enric Valor de Novel.la 2008 amb "El desordre de les dames"
Altres premis i reconeixements obtinguts:
-Homenatge de la Xarxa de Dones de la Marina.
-Reconeixement Rotario 2003-2004.
-Premi de la Conselleria d'Educació en el 1r Concurs d'ajudes per al desenrotllament de recursos educatius digitals, desembre 2007.
-Sòcia d'Honor de l'Associació Riuraus Vius. Gener 2008
-Premi 9 d'octubre als valors cívics, Xàbia 2009  

Mestra

Li és molt gratificant l'entusiasme que mostren els xiquets en aprendre a llegir i a escriure. Li encanta ensenyar i els dona recursos per a desenvolupar els sentits, els sentiments i el seu interior. "Saben que jo "sóc la seua mestra", que en mi tenen qui els presenta, introdueix, obri portes, descobreix, sorprén, motiva, entusiama, ensenya, explica, recolza, anima, estimula, ajuda, revisa, corregeix, gasta bromes, diverteix, marmola, valora, respecta, orienta, alegra, consola, conta, fabula, imagina, inventa, acompanya… i els vol. S'ha guanyat el respecte dels xiquets i xiquetes i, jo diria que de tots. "Amb un poc d'afecte, tendresa, comprensió, entusiasme et segueixen a la fi del món". "El secret per a infondre curiositat pel coneixement és estar compromés amb el món que ens rodeja…, ajudar-los a "ser", "comprendre", "conéixer" e "intervindre". I si algun/a no ho percep, cal esforçar-se a demostrar-li-ho, donant-los recursos".  

Escriptora Què li agrada escriure?
Aquesta obra gaudeix de totes les característiques del seu gènere favorit, el conte. Es tracta d'una faula ràpida, amena, d'imprevisible sorpresa, a cavall entre la imaginació i el realisme i recreadora de paisatges. Com escriu, qui és el seu procés creatiu? D'on trau les expressions, la riquesa de vocabulari no renyida amb l'agilitat del text, el llenguatge poètic, l'humor? "Revise i corregisc cada dos per tres, comprovant la fluïdesa de l'escriptura, el vocabulari, la coherència de la història, la consistència dels personatges…" Jo crec que sempre de manera excel·lent. "Per a històries intimistes i relats curts preferisc fer ús de la primera persona. Per a novel·les d'aventures i contes fabulosos la tercera. Com en aquests cas. Quina és la temàtica en la seua obra? Una animalada, tots temes vius, despertant conciències. Denuncia contundentment l'obra depredadora de l'espècie humana. Ens mostra l'home com a col·leccionista i destructor, dominador sobre el que siga, les seues pors, la seua hipocresia i, per què no, les seues contradiccions. També, allò que té de bo. Insisteix amb certs comportaments de les persones: cooperació i col·laboració, amistat, esforç, disciplina, puntualitat,... I, com no, el referent al turista i l'economia que mou a la seua comarca. Defensa la natura, el medi ambient, els ecosistemes, els espais protegits (aquesta obra se situa a la marjal de Pego-Oliva), els éssers que els habiten sempre o ocasionalment (migracions),... Lluita contra l'explotació dels bancs de peixos al Mediterrani, la contaminació, la pesca il·legal,... L'espai en moltes de les seues obres es centra a la Marina Alta. De la que coneixerem: característiques i problemàtica, cultura, festes, tradicions, oficis, treballs i economia, fauna i flora, història. Passat, present i futur. Les dones al món. I, el món de les dones. La història carregada de present: Dels romans al segle I, de tres dones a l'època de Jaume I (segle XIII), dels que patiren la guerra de Cuba, els cacics a finals del segle XIX, i l'actual, amb crítica social en tots el casos. Continuant amb la seua crítica, reivindica el paper de la família. De vegades ens preveu una societat ultramoderna controlada per ordinadors on els pares estan molt ocupats i la gent no es preocupa pels demés. També, l'escola cobra especial importància. És on hauríem d'aprendre a treballar en equip, amb intel·ligència i prudència. Guanyant-se el respecte i sense utilitzar la força. A programar-nos per deixar lligades les coses. A valorar l'esforç. A donar la mà a qui ho necessita. A forçar el diàleg per a solucionar els problemes generacionals, entre companys o entre mestres. Sempre per a millorar la convivència. A ser crítics i conèixer el món per poder-lo canviar. En la recerca d'un món millor, amb respecte a tot, a tots i amb llibertat, ens presenta els estralls que provoquen la fam, la guerra, l'opressió, la immigració i la misèria en històries solidàries en un món ben distin al nostre (món captiu). I, no sols dels humans. També dels animals en captivitat. Dignifica el treball, present o passat: a la muntanya dels qui collien neu, o a la mar. Ens parla dels oficis, recuperant vocabulari perdut o en perill de desaparició. Com crea els personatges? Uns personatges que no ens deixen indiferents, que provoquen que el lector s'identifique amb ells. Que atrapen. "Perquè els personatges siguen creïbles els seus actes, per increïbles que siguen, han de guardar coherència entre si". El comportament dels seus personatges ens presentaran més temes. En particular, els d'aquest llibre. Són sensibles, tendres i contundents. Estan en forma. Treballen en equip. S'ajuden sense esperar res a canvi i aprenen que la recompensa sol vindre sola i quan menys l'esperem. Preparen estratègies. Mantenen una amistat. Ens demostren que quan els temps són difícils és quan més ens necessitem els uns als altres i hem de deixar de banda egoismes i conveniències pròpies. No s'ha d'ésser avariciós perquè a la fi s'ix perdent. Els humans apareixen en ocasions com a furtius legals (p. 13) i uns pocs en contra, en lluita constant i desigual (p. 50). Tenen gran capacitat d'observació. Ens fan veure la part bonica i la dolenta en la relació dels animals amb l'home. Busquen conèixer de prop tot allò que els importa, per a prendre decisions. A més coneixement, més ràpid de solucionar un problema. Ens demostren que els qui no pregunten ni s'interessen per res que calga, es mantenen ignorants tota la vida; s'ha de preguntar i descobrir tot el que es necessite per a saber anar pel món. Respecten les diferències. Fins i tot, malgrat haver jerarquies, el més diminut té un paper important per a la vida de tots. Cada u és com és. Ningú no ha d'envejar ni desitjar ser com un altre, perquè tots tenim aspectes bons i dolents que cal tenir en compte. Ningú no s'ha de burlar d'un altre però si així ocorre, el que no hem de fer és fer cas a la xerrameca que sobre nosaltres facen. Comparteixen, amb les seues normes, el món creat i no estan disposats a perdre allò que tant els ha costat de trobar i aconseguir. No es queden parats. Mostren iniciatives per a afrontar noves situacions. Lluiten per a defensar la vida lliure, digna i la igualtat d'oportunitats amb seny, intel·ligència i astúcia, perquè saben que s'aconsegueixen més fàcilment els objectius que no amb força o sense pensar. S'esforcen i troben solucions per ells mateixos. Ens demostren que si no ens movem i anem d'apàtics, ens quedarem sense res. Pateixen tragèdies personals, però vencen les dificultats solidàriament. Intercanvien experiències i vivències donant importància a la gent gran. De vegades són incrèduls i s'equivoquen per ser massa joves. Pensen en el futur, sense oblidar ni el passat ni el present. Tenen aspiracions. Pensen què volen i què volen ser. Prevenen mals pitjors. Veuen el positiu de la vida. Aprenen quin és el paper de cada u en la societat. De vegades, han de triar entre orgull o vida. Es pregunten què aplaudim. Un és un lider per haver-se fet respectar, no per por. Qui se sent fort i ho és, no necessita demostrar-ho. No té necessitat d'utilitzar la força. Aprenen a no respondre a provocacions. Es pregunten què esperen de nosaltres els demés. Si, front a aquesta pressió exterior podem elegir. Descripcions Si magnífiques són les descripcions de l'entorn paisatgístic de la Marina, tan impressionants ens resulten les de com comença el dia a la marjal, la presentació de Salat i els pares, la que fa Espluc de sí mateix, la dels humans, la dels oficis i economia, la de la flora i fauna, la del pas de les estacions, la dels efectes dels incendis, la dels bous braus, la de la vida en la marjal, la de la desencaixonà, la de l'acte taurí a la plaça de bous,... En definitiva, aquesta obra sorprèn per oferir tant en tan poques pàgines.