Llengua i imatge. Primer de batxillerat

VALENCIÀ, LLENGUA I IMATGE



Aquesta matèria es caracteritza per l’estudi de la comunicació audiovisual –cinema i televisió– per mitjà de l’anàlisi dels factors contextuals que hi intervenen, les estructures textuals i les formes i marques de l’enunciació, i la relació amb els textos verbals.

COMPETÈNCIES BÀSIQUES I OBJECTIUS


Competències bàsiques

El fil conductor d’aquesta assignatura és la interacció entre llengua i imatge. Per açò, es treballaran, de manera especial, les següents competències bàsiques:
  1. Competència en comunicació lingüística: al llarg de tot el curs, i especialment en treballar els temes 1, 2, 3 i a la 3a avaluació
  2. Competència cultural i artística, tractada, especialment, en analitzar la història del cinema, i en l’ànàlisi de diversos textos audiovisuals.
  3. Tractament de la informació i competència digital, competència que, de manera significativa, es treballarà en les activitats a realitzar al llarg de la 2a i 3a avaluació.
Tot això sense oblidar la resta de competències, de les quals cal citar la relacionada amb el coneixement i la interacció amb el món físic, la competència social i ciutadana, la competència per a aprendre a aprendre, en la qual està basada la metodologia que s’aplicarà al llarg del curs, o la relacionada amb l’autonomia i iniciativa personal.

Objectius generals

— L’ús del valencià com a llengua vehicular en la comunicació a l’aula.
L’ús de materials en aquesta mateixa llengua.
— Conéixer la relació que s’estableix entre diferents sistemes de comunicació.
Es partirà dels diferents nivells d’anàlisi del discurs: l’adequació, la coherència i la cohesió.
L’adequació, en correspondre als factors contextuals que participen en la planificació i elaboració del text, implica la definició dels participants, la relació entre ells, la intencionalitat comunicativa o la identificació de la situació espaciotemporal,... Açò es tradueix en l’elecció del registre o nivell d’ús del codi utilitzat, les formes de tractament, recursos modalitzadors de l’enunciat, etc. En resum, els elements propis de la pragmàtica.

La coherència, referida al significat global del text, afecta la relació entre les difrents parts que s’articulen en funció d’allò que el text pretén comunicar com un tot.
La cohesió constitueix l’últim nivell d’anàlisi. Fa referència als procediments que permeten que un text siga percebut com un tot i no com un seguit inconnex de fragments, i que depenen del suport textual utilitzat.
Tant el sistema verbal com l’audiovisual presenten els mateixos nivells d’anàlisi del discurs malgrat les diferències entre els elements lingüístics (procediments morfosintàctics i lèxics) i els icònics (recursos verbals, sonors i visuals) usats per aconseguir que cada text siga adequat a la situació de comunicació, coherent i internament cohesionat.

Objectius específics

El desenrotllament de la matèria contribuirà a fer que l’alumnat adquiresca les capacitats següents:
  1. Conéixer els processos comunicatius en l’àmbit dels mitjans de comunicació social i la complexitat dels elements que hi participen.
  2. Comprendre els discursos audiovisuals més significatius socialment, així com la seua relació amb el discurs verbal, tant oral com escrit.
  3. Comparar i establir les relacions pertinents entre els procediments narratius, informativoexpositius i argumentatius verbals, cinematogràfics i televisius.
  4. Aprofundir en els coneixements gramaticals a partir de l’anàlisi dels mitjans audiovisuals.
  5. Reconéixer i analitzar els elements contextuals propis del missatge audiovisual.
  6. Analitzar i conéixer els procediments genèrics com a marcs de referència per a l’emissor i per al receptor.
  7. Dissenyar discursos audiovisuals narratius, argumentatius i explicatius, utilitzant els procediments que els són propis i adequant-se a les situacions comunicatives.
  8. Produir textos verbals que integren o es relacionen amb el discurs audiovisual (guions, diàlegs, crítiques, disseny d’espais i personatges, etc.).
  9. Valorar l’”artisticitat” present en els mitjans cinematogràfics i televisiu i la consideració social que reben.
  10. Conéixer i valorar la realitat sociolingüística als mitjans audiovisuals, tot analitzant-hi l’ús del valencià en estos mitjans, i valorant-ne el procés de normalització.
  11. Analitzar críticament, i evitar-les a les produccions audiovisuals pròpies, conductes discriminatòries, d’abús de poder o manifestacions de violència, en relació amb el gènere social, amb la llengua d’ús o amb grups marginats en el nostre entorn social.
  12. Valorar el paper de la televisió, i en especial de la publicitat, en la conformació del model de societat postindustrial.

CONTINGUTS I SEQÜENCIACIÓ TEMPORAL

S’estableixen tres tipus de continguts:
  1. interpretació i producció de discursos audiovisuals;
  2. aplicació dels esquemes textuals del discurs audiovisual a les convencions genèriques i a les qüestions gramaticals relacionades amb els tipus de textos i l’especificitat del mitjà en què s’expressen;
  3. posicionament i distanciament crític respecte als mitjans audiovisuals.
Aquests tres tipus de continguts s’explicaran a partir del següent temari:
1.  Introducció. Elements de la comunicació. Mitjans de comunicació de masses. Els elements de la comunicació als discursos audiovisuals.
2.   Les veus de la narració
2.1. El narrador i el punt de vista
2.2. Exemples
3.   El llenguatge cinematogràfic
3.1. El còmic i el cinema
3.2. L’espai i el temps fílmics. El moviment, el ritme
3.3. L’escala, les angulacions
3.4. La il·luminació, el to i el color; el so
3.5. L’estructura narrativa d’un film
3.6. El muntatge
Lèxic cinematogràfic
4.   Història del cinema
4.1. El pre-cinema. El naixement. L’època muda. Els mestres del període mut
4.2. L’època sonora
4.3. La postguerra
4.4. Les darreres dècades. Noves produccions
5.   El guió
5.1. La idea inicial
5.2. La trama argumental
5.3. El diàleg. Diàlegs famosos
5.4. El guió
5.5. El guió definitiu. Exemples de guions. Storyboard
Textos: Bola de sèu; L’arbre domèstic
Activitats: Vídeo-clip; Dramatització
Pràctica final: realització d’un curtmetratge, de ficció o documental
6.  Annexos.
6.1. Anàlisi d’una pel·lícula
6.2.  Truffat: El cinema segons Hitchcock
6.3.  FItxes de pel·lícules
6.3.1. Méliès
6.3.2. El cuirassat Potemkin / Octubre
6.3.3. El maquinista de la General
6.3.4. Un chien andalous
6.3.5. La diligència
6.3.6. Ciutadà Kane
6.3.7. Ser o no ser
6.3.8. Cantant sota la pluja
6.3.9. La guerra dels móns
6.3.10. Doble cos

METODOLOGIA, AVALUACIÓ, MATERIAL A UTILITZAR I ACTIVITATS.

Tot partint dels coneixements previs dels alumnes, es visionaran fragments de documentals, pel·lícules o informatius per explicar, a continuació, els continguts corresponents a cada unitat. Després, s’exemplificaran aqueixos continguts i s’oferirà informació complementària referida a les pel·lícules que vegen. Finalment, es preveu de fer una síntesi de les idees més importants que s’han tractat.
Es valorarà la capacitat de l’alumne per a:
  1. Aplicar el model general de la comunicació als processos específics dels mitjans de comunicació social.
  2. Interpretar produccions audiovisuals expressades en diferents mitjans i amb distintes finalitats comunicatives.
  3. Planificar i produir textos audiovisuals amb la utilització dels procediments que ofereixen les tipologies textuals.
  4. Reconéixer les marques gramaticals dels textos verbals i relacionar-les amb mecanismes equivalents dels textos audiovisuals.
  5. Comparar la consideració artística de les manifestacions literàries, cinematogràfiques i televisives, i analitzar quins factors, de caràcter social, històric, ideològic, influeixen en aquesta consideració.
  6. Analitzar l’ús del valencià als mitjans de comunicació audiovisuals en relació amb el procés de normalització lingüística i dins del marc dels models actuals de televisió.
  7. Identificar en les produccions audiovisuals, i evitar-ne en les pròpies, conductes discriminatòries, d’abús de poder o de violència, en relació amb el gènere social, la llengua d’ús o la pertinença a grups marginats del nostre entorn social, i especialment aquelles que fan referència a la infància i al paper social de la dona.
  8. Analitzar el rerafons ideològic associat al poder que s’amaga en el macrodiscurs televisiu i les seues formes encobertes de manipulació, amb atenció especial als missatges publicitaris.
Les dades per avaluar es recolliran a través de:
- Examen dels elements teòrics de l’assignatura.
- L’observació directa a classe, que permeta verificar el grau d’assoliment dels objectius per part de cadascun dels alumnes.
- Tasques encarregades,
§  individuals:
· comentari de còmics
· comentari de pel·lícules
· sèries de fotografies
§  en grups:
· realització d’un curt d’animació
· creació d’una fotonovel·la
· filmació d’un vídeo-clip
· filmació d’un curt de ficció, un informatiu o un documental
Atés que tant l’anàlisi crític com la creació de textos audiovisuals són activitats de caràcter pràctic es valorarà especialment l’assistència, l’atenció a les explicacions i la participació a classe, així com la realització de les tasques indicades, on hauran de mostrar els progrssos aconseguits en el desenvolupament de les pròpies competències bàsiques.
· Examen (4 punts)
· Treballs (4 punts)
· Assistència i participació a classe i realització de comentaris (2 punts)
A final de curs, la nota global es fixarà mitjançant el sistema de mitja ponderada.
Per a assolir els objectius marcats els alumnes faran ús de tot el material que tinguen al seu abast: còmics, televisió, gravacions de pel·lícules o documentals, internet, revistes, ...
En qualsevol cas, per a poder sistematitzar tota la informació, disposaran de fotocòpies dels temes i, al llarg del curs, es projectaran nombrosos fragments de documentals i pel·lícules, algunes de les quals les veuran senceres.
A més, se’ls proporcionaran diversos textos, com ara guions de pel·lícules, crítiques de cinema, narracions de les quals s’han fet adaptacions cinematogràfiques o fitxes de pel·lícules i directors (especificades a l’apartat “3. Continguts i seqüenciació temporal).
Entre altres fragments, es projectaran els següents: Nicholas Ray, Johnny Guitar. Brian de Palma, Sabe que estás sola. Orson Welles, Sed de mal. Truffaut, La nit americana.
També tindran ocasió de veure les següents pel·lícules, en funció del seu interés en la història del cinema, dels gèneres i dels elements tècnics utilitzats:

  • Orígens i primers autors: Lumiere, Méliès, Chomon. Potter: The great train robbery
  • Els primers clàssics:
  • Griffith: fragments de The birth of a nation i Intolerance.
  • Eisenstein: fragments de l’Acuirassat Potemkin i Octubre.
  • Keaton. El maquinista de la General.
  • Buñuel: Un chien andalous
  • Orson Welles: Ciutadà Kane
  • John Ford: La diligència
  • Alfred Hitchcock: Amb la mort als talons / Psicosi
  • Woody Allen: La rosa púrpura del Caire.
  • Gèneres cinematogràfics:
  • Musicals: Ballant sota la pluja o La botiga dels horrors.
  • Comèdia: Ser o no ser / Ningú no és perfecte / Telèfon roig, volem cap a Moscou.
  • Ciència-ficció: La guerra dels mons, La guerra de les galàxies.
  • Cinema negre: El falcó maltés, La gran dormida, Chinatown
  • Terror: Gremlins.
  • La premsa; els mitjans de comunicació i la manipulació informativa:
  • Billy Wilder: Primera plana, Lluna nova.
  • Juan Nadie, Ciutadà Kane, Heroi per accident
  • Altres pel·lícules: Finn Taylor: Els premis Darwin. (Narració en 3r i en 1ª persona)