dijous, 22 de març del 2012

Els dies de Jordi Sierra

Editorial:
ROSA DELS VENTS
Col·lecció: NARRATIVA. Publicació: 14/03/2008.
280 pàgines.

La novel·la més commovedora d'un dels millors narradors del panorama literari actual.
El 22 de gener de 1939 el Govern abandona Barcelona a la seva sort i la ciutat queda a la mercè de les tropes de Franco. Durant quatre dies s'esdevé un caos total sota el pes de la derrota, la fam i la por, alhora que els vençuts emprenen la fugida cap a l'exili. En aquest marc, l'inspector Miquel Mascarell, l'últim policia de Barcelona, que no pot marxar perquè la seva dona està greument malalta, s'enfronta al darrer cas de la seva carrera, el de la filla d'una prostituta, una adolescent violentament assassinada. En aquests quatre dies, a peu per la ciutat desesperada, buscarà l'assassí i descobrirà que els vells feixistes amagats tornen a casa i reprenen les seves vides, disposats a la venjança.
Amb un documentat rerefons històric que recrea d'una manera fidel la realitat d'aquell moment, Quatre dies de gener és la novel·la d'una resistència límit i la voluntat de supervivència de tot ésser humà davant l'adversitat.


Editorial: ROSA DELS VENTS
Col·lecció: NARRATIVA.
Publicació: 2009.
320 pàgines.

1947- Miquel Mascarell, l'últim policia de la Barcelona republicana, surt en llibertat després de ser indultat de la pena de mort i d'haver passat uns anys empresonat al Valle de los Caídos. En tornar a casa troba una ciutat gairebé desconeguda, on no li queda res ni ningú. El seu instint de policia es posa en acció quan rep un misteriós sobre amb una fotografia, diners i una adreça. Al llarg d'una setmana descobrirà e1s nous camins que la dictadura està traçant a Barcelona i a Espanya: l'estraperlo i la gran riquesa que proporciona als vencedors, la fam i la misèria sepultant encara els vençuts Amb una recreació de l'ambient de la ciutat i l'època fidel i detallada, Set dies de juliol és una novel·la que ens parla de la condició humana portada al límit, i també de la seva resistència i de l'eterna esperança que l'anima.

Joan Enric Iriarte