Migrem el blog

Nous blogs de l'IES de Massamagrell.

El departament de valencià: http://iesmassamagrell.edu.gva.es/blogs/valencia

Tots els blogs de l'institut:  http://iesmassamagrell.edu.gva.es/blogs/

Pepa Guardiola

1.- Pepa   Viu i treballa a Xàbia (La Marina Alta), la "terreta" que la va veure nàixer, "la que estira molt i més si té per companya inseparable la mar". Com que necessita veure-la cada matí, treballa "en una escola on l'olor del Mediterrani es mescla amb la dels llibres i la dels xiquets i xiquetes", li encanta ser mestra!. A més s'encarrega de la biblioteca i de les noves tecnologies.

No tingué mal començament: 2a de sis germans.

Contar contes formava part de les seues vides. Açò la dugué a inventar-los i escriure històries sense fronteres ni edats. Algunes d'animals, perquè pensa que podríem aprendre molt d'ells. Per això estem ací. A més, pinta, mira i observa la natura, passeja, viatja, parla, ajuda els amics i els qui no són amics (altres activitats amb diverses organitzacions: riuraus vius, per la dignitat de les dones i en general de tot ésser viu,...),... "La veritat és que m'encanten tantes coses que estic encantada de viure. Es pot demanar més?". I, tot açò ho reflecteix en les seues obres.

Podem demanar més? Com a escriptora és coneguda no sols a Espanya sinó que ha sigut "Escriptora invitada de l'Institut Cervantes de las Letras" en els "Encuentros con Escritores de Literatura Juvenil" organitzats a Toulouse per l'"Academie de Toulouse" i l'"Institut Cervantes".  

PREMIS LITERARIS OBTINGUTS

Accèssit del VIII Premi Nacional de LIJ Altea 1.988.
Segon Premi Vila de Calp, 1989-1990 Premi Carmesina 1.991 amb l'obra "L'engruna de Cristall".
Premi Vila d'Ibi 1.994 amb el conte "Llumer llunyà".
Premi Mediterrani 1.994 amb "Collidors de neu".
Premi Samaruc 1995 pel "Talismà del temps".
I finalista del premi Enric Valor de Novel·la Juvenil Finalista al Vaixell de Vapor 1.996 amb "La clau mestra"
Premi Enric Valor de Novel.la 2008 amb "El desordre de les dames"
Altres premis i reconeixements obtinguts:
-Homenatge de la Xarxa de Dones de la Marina.
-Reconeixement Rotario 2003-2004.
-Premi de la Conselleria d'Educació en el 1r Concurs d'ajudes per al desenrotllament de recursos educatius digitals, desembre 2007.
-Sòcia d'Honor de l'Associació Riuraus Vius. Gener 2008
-Premi 9 d'octubre als valors cívics, Xàbia 2009  

Mestra

Li és molt gratificant l'entusiasme que mostren els xiquets en aprendre a llegir i a escriure. Li encanta ensenyar i els dona recursos per a desenvolupar els sentits, els sentiments i el seu interior. "Saben que jo "sóc la seua mestra", que en mi tenen qui els presenta, introdueix, obri portes, descobreix, sorprén, motiva, entusiama, ensenya, explica, recolza, anima, estimula, ajuda, revisa, corregeix, gasta bromes, diverteix, marmola, valora, respecta, orienta, alegra, consola, conta, fabula, imagina, inventa, acompanya… i els vol. S'ha guanyat el respecte dels xiquets i xiquetes i, jo diria que de tots. "Amb un poc d'afecte, tendresa, comprensió, entusiasme et segueixen a la fi del món". "El secret per a infondre curiositat pel coneixement és estar compromés amb el món que ens rodeja…, ajudar-los a "ser", "comprendre", "conéixer" e "intervindre". I si algun/a no ho percep, cal esforçar-se a demostrar-li-ho, donant-los recursos".  

Escriptora Què li agrada escriure?
Aquesta obra gaudeix de totes les característiques del seu gènere favorit, el conte. Es tracta d'una faula ràpida, amena, d'imprevisible sorpresa, a cavall entre la imaginació i el realisme i recreadora de paisatges. Com escriu, qui és el seu procés creatiu? D'on trau les expressions, la riquesa de vocabulari no renyida amb l'agilitat del text, el llenguatge poètic, l'humor? "Revise i corregisc cada dos per tres, comprovant la fluïdesa de l'escriptura, el vocabulari, la coherència de la història, la consistència dels personatges…" Jo crec que sempre de manera excel·lent. "Per a històries intimistes i relats curts preferisc fer ús de la primera persona. Per a novel·les d'aventures i contes fabulosos la tercera. Com en aquests cas. Quina és la temàtica en la seua obra? Una animalada, tots temes vius, despertant conciències. Denuncia contundentment l'obra depredadora de l'espècie humana. Ens mostra l'home com a col·leccionista i destructor, dominador sobre el que siga, les seues pors, la seua hipocresia i, per què no, les seues contradiccions. També, allò que té de bo. Insisteix amb certs comportaments de les persones: cooperació i col·laboració, amistat, esforç, disciplina, puntualitat,... I, com no, el referent al turista i l'economia que mou a la seua comarca. Defensa la natura, el medi ambient, els ecosistemes, els espais protegits (aquesta obra se situa a la marjal de Pego-Oliva), els éssers que els habiten sempre o ocasionalment (migracions),... Lluita contra l'explotació dels bancs de peixos al Mediterrani, la contaminació, la pesca il·legal,... L'espai en moltes de les seues obres es centra a la Marina Alta. De la que coneixerem: característiques i problemàtica, cultura, festes, tradicions, oficis, treballs i economia, fauna i flora, història. Passat, present i futur. Les dones al món. I, el món de les dones. La història carregada de present: Dels romans al segle I, de tres dones a l'època de Jaume I (segle XIII), dels que patiren la guerra de Cuba, els cacics a finals del segle XIX, i l'actual, amb crítica social en tots el casos. Continuant amb la seua crítica, reivindica el paper de la família. De vegades ens preveu una societat ultramoderna controlada per ordinadors on els pares estan molt ocupats i la gent no es preocupa pels demés. També, l'escola cobra especial importància. És on hauríem d'aprendre a treballar en equip, amb intel·ligència i prudència. Guanyant-se el respecte i sense utilitzar la força. A programar-nos per deixar lligades les coses. A valorar l'esforç. A donar la mà a qui ho necessita. A forçar el diàleg per a solucionar els problemes generacionals, entre companys o entre mestres. Sempre per a millorar la convivència. A ser crítics i conèixer el món per poder-lo canviar. En la recerca d'un món millor, amb respecte a tot, a tots i amb llibertat, ens presenta els estralls que provoquen la fam, la guerra, l'opressió, la immigració i la misèria en històries solidàries en un món ben distin al nostre (món captiu). I, no sols dels humans. També dels animals en captivitat. Dignifica el treball, present o passat: a la muntanya dels qui collien neu, o a la mar. Ens parla dels oficis, recuperant vocabulari perdut o en perill de desaparició. Com crea els personatges? Uns personatges que no ens deixen indiferents, que provoquen que el lector s'identifique amb ells. Que atrapen. "Perquè els personatges siguen creïbles els seus actes, per increïbles que siguen, han de guardar coherència entre si". El comportament dels seus personatges ens presentaran més temes. En particular, els d'aquest llibre. Són sensibles, tendres i contundents. Estan en forma. Treballen en equip. S'ajuden sense esperar res a canvi i aprenen que la recompensa sol vindre sola i quan menys l'esperem. Preparen estratègies. Mantenen una amistat. Ens demostren que quan els temps són difícils és quan més ens necessitem els uns als altres i hem de deixar de banda egoismes i conveniències pròpies. No s'ha d'ésser avariciós perquè a la fi s'ix perdent. Els humans apareixen en ocasions com a furtius legals (p. 13) i uns pocs en contra, en lluita constant i desigual (p. 50). Tenen gran capacitat d'observació. Ens fan veure la part bonica i la dolenta en la relació dels animals amb l'home. Busquen conèixer de prop tot allò que els importa, per a prendre decisions. A més coneixement, més ràpid de solucionar un problema. Ens demostren que els qui no pregunten ni s'interessen per res que calga, es mantenen ignorants tota la vida; s'ha de preguntar i descobrir tot el que es necessite per a saber anar pel món. Respecten les diferències. Fins i tot, malgrat haver jerarquies, el més diminut té un paper important per a la vida de tots. Cada u és com és. Ningú no ha d'envejar ni desitjar ser com un altre, perquè tots tenim aspectes bons i dolents que cal tenir en compte. Ningú no s'ha de burlar d'un altre però si així ocorre, el que no hem de fer és fer cas a la xerrameca que sobre nosaltres facen. Comparteixen, amb les seues normes, el món creat i no estan disposats a perdre allò que tant els ha costat de trobar i aconseguir. No es queden parats. Mostren iniciatives per a afrontar noves situacions. Lluiten per a defensar la vida lliure, digna i la igualtat d'oportunitats amb seny, intel·ligència i astúcia, perquè saben que s'aconsegueixen més fàcilment els objectius que no amb força o sense pensar. S'esforcen i troben solucions per ells mateixos. Ens demostren que si no ens movem i anem d'apàtics, ens quedarem sense res. Pateixen tragèdies personals, però vencen les dificultats solidàriament. Intercanvien experiències i vivències donant importància a la gent gran. De vegades són incrèduls i s'equivoquen per ser massa joves. Pensen en el futur, sense oblidar ni el passat ni el present. Tenen aspiracions. Pensen què volen i què volen ser. Prevenen mals pitjors. Veuen el positiu de la vida. Aprenen quin és el paper de cada u en la societat. De vegades, han de triar entre orgull o vida. Es pregunten què aplaudim. Un és un lider per haver-se fet respectar, no per por. Qui se sent fort i ho és, no necessita demostrar-ho. No té necessitat d'utilitzar la força. Aprenen a no respondre a provocacions. Es pregunten què esperen de nosaltres els demés. Si, front a aquesta pressió exterior podem elegir. Descripcions Si magnífiques són les descripcions de l'entorn paisatgístic de la Marina, tan impressionants ens resulten les de com comença el dia a la marjal, la presentació de Salat i els pares, la que fa Espluc de sí mateix, la dels humans, la dels oficis i economia, la de la flora i fauna, la del pas de les estacions, la dels efectes dels incendis, la dels bous braus, la de la vida en la marjal, la de la desencaixonà, la de l'acte taurí a la plaça de bous,... En definitiva, aquesta obra sorprèn per oferir tant en tan poques pàgines.

Joc de pistes. Batxillerat

1. L'autor que busquem va nàixer l'any 1912 i va  estar exiliat 23 anys a Mèxic.

Els dies de Jordi Sierra

Editorial:

ROSA DELS VENTS

Col·lecció: NARRATIVA. Publicació: 14/03/2008.

280 pàgines.

La novel·la més commovedora d'un dels millors narradors del panorama literari actual.

El 22 de gener de 1939 el Govern abandona Barcelona a la seva sort i la ciutat queda a la mercè de les tropes de Franco. Durant quatre dies s'esdevé un caos total sota el pes de la derrota, la fam i la por, alhora que els vençuts emprenen la fugida cap a l'exili. En aquest marc, l'inspector Miquel Mascarell, l'últim policia de Barcelona, que no pot marxar perquè la seva dona està greument malalta, s'enfronta al darrer cas de la seva carrera, el de la filla d'una prostituta, una adolescent violentament assassinada. En aquests quatre dies, a peu per la ciutat desesperada, buscarà l'assassí i descobrirà que els vells feixistes amagats tornen a casa i reprenen les seves vides, disposats a la venjança.

Amb un documentat rerefons històric que recrea d'una manera fidel la realitat d'aquell moment, Quatre dies de gener és la novel·la d'una resistència límit i la voluntat de supervivència de tot ésser humà davant l'adversitat.

Editorial: ROSA DELS VENTS
Col·lecció: NARRATIVA.
Publicació: 2009.
320 pàgines.

1947- Miquel Mascarell, l'últim policia de la Barcelona republicana, surt en llibertat després de ser indultat de la pena de mort i d'haver passat uns anys empresonat al Valle de los Caídos. En tornar a casa troba una ciutat gairebé desconeguda, on no li queda res ni ningú. El seu instint de policia es posa en acció quan rep un misteriós sobre amb una fotografia, diners i una adreça. Al llarg d'una setmana descobrirà e1s nous camins que la dictadura està traçant a Barcelona i a Espanya: l'estraperlo i la gran riquesa que proporciona als vencedors, la fam i la misèria sepultant encara els vençuts Amb una recreació de l'ambient de la ciutat i l'època fidel i detallada, Set dies de juliol és una novel·la que ens parla de la condició humana portada al límit, i també de la seva resistència i de l'eterna esperança que l'anima.

Joan Enric Iriarte

Raons de sang i foc de Pep Castellano

Raons de sang i foc

de

Pep Castellano

Saïda posseeix la virtut de ser la criatura més bonica i més dolça de tota la moreria de Castelló. El seu destí, però, defuig la bondat i l'alegria que inspiren els seus ulls. Un terrible assassinat marcarà la seua vida. Un secret cruel que no podrà compartir mai amb ningú, ni tan sols amb la persona que més estima.

En un temps convuls, marcat per la guerra de les Germanies, en la misèria més absoluta i en el col·lectiu pitjor parat, sembla que només pot deixar-se arrossegar per la inèrcia del terror, lluny de la passió i del desig, de les ganes de viure. Però la jove es rebel·larà per demostrar que, tot i les condicions adverses que la vida li presenta, pot fer callar les raons de sang i foc i fer florir l'amor.

La veu de Salma, una alcavota que exerceix de protectora de Saïda, és qui narra el relat de la tenacitat i la lluita de la protagonista per assolir una vida digna.

número 204

Autor/a:

Pep Castellano

Portada:

Bernat Gutiérrez

Format:

15×23,5 cm

Pàgines:

216

Edició:

1

ISBN:

9788498249064

05 febrer 2012

Raons de sang i foc, de Pep Castellano

La darrera proposta literària de Pep Castellano és aquesta novel·la històrica ambientada al segle XVI, emmarcada dins del complexos fets de les Germanies que van afectar, especialment, al País Valencià.

Qui ens narra la història és un dels personatges testimoni dels fets, Salma, una alcavota que protegeix com pot els dos joves i enamorats protagonistes: ella, una bella musulmana de Castelló; ell, un cristià que veurà com la gent que comparteix els seus ideals posarà en perill la vida del seu amor.

I és que, com acostuma a passar, durant la guerra de les Germanies les classes que viuen en la misèria més absoluta i en el col·lectiu pitjor parat, sovint busquen els enemics en els que estan per sota d'ells, i en aquest cas, els musulmans, que treballavaven quasi com esclaus i vivien en condicions pèssimes, i a qui culpen de tots els mals. Però estem parlant del segle XVI; al segle XXI aquestes coses no passen. Però els protagonistes es rebel·laran per demostrar que, tot i les condicions adverses que la vida els presenta, poden fer callar les raons de sang i foc i fer florir l'amor.

Comentaré aquest llibre amb el seu autor, al proper programa de Tens un racó dalt del món, a Canal 21, aquest dimecres 8 de febrer a les 21.00.

Jesús M. Tibau

Homenatge a Enric Valor

Què fa l’Enric Valor cap a les dues del migdia, el 13 de gener de 2000, en un eriçat dia d’hivern a Penàguila, abraçat a un ginebre monumental que té més de tres segles, on misteriosament parlen els animals, les plantes i les aigües?

Un llibre que ret homenatge a l'escriptor castallut quan està a punt de cloure's l'any Valor.

Autora: Gemma Pasqual
Il·lustrador: Jesús Huguet

Més informació

Primer de batxillerat

Al llarg del curs 2011-2012 haureu de realitzar diverses activitats en línia: resums, explicacions, comentaris, ... 


Açò ho fareu en distintes plataformes i mitjans: al vostre blog personal, al googledocs, al blog del departament (aquest on us trobeu ara), a la plataforma moodle de l'institut,... i fins i tot al facebook o al google+ si cal.


Per aquest motiu cal que disposeu d'un correu electrònic que us permeta tant relacionar-vos entre vosaltres (per fer treballs en grup, per exemple), com el contacte amb el professorat així com l'accés als programes o xarxes que utilitzarem. 


També cal que us familiaritzeu amb les possibilitats educatives (i no només com a entreteniment, que també, però això és un altre tema) de totes elles.


Heu d'aprofitar el blog per fer treballs de l'institut, i no només de valencià, de manera que es convertesca en una carpeta digital personal, l'eportfolio on emmagatzemeu les vostres activitats acadèmics.